Andreu Gomila – El blog del Grec
En només vuit anys, la companyia Sixto Paz s’ha fet un lloc ben visible en el món del teatre català gràcies a una manera de fer pròpia, ambició professional i unes ganes de treballar immenses. Pau Roca, actor i director, n’és la cara visible. Però també en formen part Paula Bosch (escenògrafa) i Pol Cornudella i Adriana Nadal (productors). Ara estrenen ‘Classe’ a La Villarroel, un text d’Iseult Golden i David Horan que dirigeix Pau Carrió, amb Pau Roca, Pol López i Carlota Olcina en el repartiment. Al Grec hi han estrenat ‘Tender Napalm’ i ‘Así bailan las putas’. Fem la radiografia de la ‘troupe’ a través dels comentaris de Roca ara que estrenaran al Grec 2021 ‘Salvació total imminent terrestre i col·lectiva’, de Tim Crouch
1. Sobretot autors anglosaxons
Les catorze obres que els Sixto Paz han tirat endavant fins a ‘Classe’ o són de Jan Vilanova (fins fa no gaire membre de la companyia) o d’autors anglosaxons contemporanis. En la seva nòmina hi podem trobar Duncan Macmillan, Lucy Prebble, Mike Barlett, Neil LaBute, Philip Ridley i Nick Payne. “Tendeixo a llegir teatre anglès i la companyia, també”, diu Roca, que, tot i no ser gaire fan de com presenten les obres al Regne Unit o als EUA, confessa que són “bones i molt intel·ligents”. “Arrisquen poc en els muntatges i tenen actors boníssims que tendeixen a ensenyar la tècnica, quan a mi m’agrada més que els actors tapin els seus sentiments”, afirma Roca. Tanmateix, “la barreja entre el caràcter mediterrani nostre i els textos anglosaxons és la definició de Sixto Paz”, afegeix l’actor i director.
2. Sempre al dia
La prova que els Sixto Paz estan molt al corrent del millor teatre contemporani és que les obres que importen són noves o gairebé noves. Roca està molt al cas de les estrenes del festival d’Edimburg (el gran mercat teatral anglosaxó) i del que fan els teatres britànics, no només els de Londres.
3. El risc
Tot el que llegeixen i el que els arriba té, però, una limitació: han de ser obres de menys de cinc actors. “Si en tenen més, ja ni les llegeixo”, lamenta Roca. I és que, com a productora, sense haver comptat mai amb el suport d’un teatre públic, no arriben a més. Tampoc no han aixecat mai una escenografia de més de 5.000 euros, quan “el mínim al Lliure o al Nacional són 15.000”. Roca diu que s’han pogut arriscar amb ‘Tender Napalm’ i ‘Así bailan las putas’, coproduccions del Grec, i ‘Dybbuk’, coproducció de Temporada Alta.
“Sempre posem per davant que els membres de la companyia puguem viure d’això”, afirma Roca. Per això, els productors tenen un sou fix i ell i Bosch cobren segons la producció. Això no obstant, tenen “la necessitat de crear coses personals amb temps i amb amics”. ‘Salvació’, ens avisa l’actor i director, és una de les peces més arriscades que han fet mai.
4. Directors convidats
Avui dia, la majoria d’espectacles dels Sixto Paz porten la signatura de Roca en la direcció, però no sempre ha estat així. Marilia Samper va dirigir els dos primers espectacles de la companyia (‘Si existeix encara no ho he trobat’ i ‘Pulmons’) i més tard encara en va fer un altre (‘Pretty’). Carol López n’ha dirigit un (‘L’efecte’). I ara tenen Pau Carrió (‘Classe’), que va ser, de fet, qui els va suggerir la peça de Golden i Horan. “No els imposem res”, deixa clar Roca, que reconeix “el moment fundacional” que els va aportar Samper, com López va apropar-los al públic i com Carrió s’ha centrat molt en el text, defugint l’ego.
5. Estètica híbrida
Roca no creu que hi hagi una estètica que defineixi els Sixto Paz. I posa com a prova que han estrenat espectacles molt diferents. Tot i que sempre des de la contemporaneïtat. No han fet mai cap clàssic. “No en tenim la pulsió”, diu Roca. Tanmateix, si hagués de dir què els defineix, ho té clar: la subtilitat, defugir “la solemnitat egòlatra” i buscar què interessa la gent. D’aquí que Roca citi el director nord-americà John Cassavetes, que deia que no pots intentar fer una obra d’art sense aportar res.
6. Els referents
A la primera joventut, Roca, admet, era un gran seguidor dels Animalario, la companyia d’Andrés Lima i Alberto San Juan, entre d’altres. Més endavant, va admirar l’anglès Declan Donnellan, l’espai buit de Peter Brook i la manera de fer dels belgues Needcompany. Per a Roca, un dels grans muntatges dels últims anys és ‘La gavina’ del lituà Oskaras Koršunovas, vist a Temporada Alta. “M’agrada Steven Soderbergh, que canvia a cada pel·lícula”, apunta l’actor.
6. Aportacions
Roca porta vint anys treballant com a actor amb algunes de les millors companyies i artistes del país, cosa que ha deixat petjada a Sixto Paz. D’Animalario en recorda “la llibertat”. De La Perla 29, que “tots remen a la una, amb una idea i la família per sobre de tot”. I d’Àlex Rigola, en remarca l’“autoexigència d’intentar buscar formes que s’ajustin al seu moment vital”.
7. La Muriel
Fa prop d’un any, quan just sortíem de la primera onada de la pandèmia, els Sixto Paz van anunciar que es feien càrrec del Mecànic, una galeria d’art i bar de Gràcia, per transformar-lo en La Muriel, un bar i viver cultural, seu, també, de la companyia. Per a Roca, La Muriel els ha d’oferir la possibilitat de fer el salt i poder comptar “amb uns ingressos mínims que ens permetin arriscar sempre”.