L’experiment més radical de Sixto Paz aterra a la Sala Beckett

Núria Juanico Llumà – Diari ARA

Què en fem, de la incertesa? La Beckett ho té clar: convertir-la en teatre. Per això, en tàndem amb el Festival Grec, la sala del Poblenou ha programat dos espectacles que sacsegen la realitat i juguen amb l’espectador. Del 8 a l’11 de juliol, la companyia Sixto Paz portarà a escena Salvació total imminent inmediata terrestre i col·lectiva, una peça de Tim Crouch que trenca la convencionalitat escènica. “No ens atrevim a dir que això és només teatre. És una experiència. Cada espectador tindrà un llibre i el llegirem tots alhora”, explica el director del muntatge, Pau Roca. La peça explora la confluència entre ficció i realitat “contradient constantment els codis que crea” i plantejant la idea de mons paral·lels.

“Hi ha la ficció real, una família que intenta sobreposar-se a un cataclisme. Però després hi ha la manera com ho fan, que està explicada al llibre escrit pel pare i que té paraules i també il·lustracions –assenyala Roca–. El públic es trobarà que a estones llegeix una novel·la gràfica i que els personatges es tornen de carn i ossos a l’escenari”. Els intèrprets Andrew Tarbet, Mònica López i Katrin Vankova s’encarregaran de conduir aquesta oportunitat “d’experimentar duta al límit”.

Una topada entre dos desconeguts

La incertesa també governa Heisenberg, l’últim espectacle dirigit per Josep Maria Mestres i protagonitzat per Sílvia Bel i Pep Cruz. Es tracta d’un text de Simon Stephens que farà temporada a la sala des d’aquest dimecres fins a l’1 d’agost. Heisenberg va formular els anys 20 el principi d’incertesa, que diu que no es pot determinar el lloc que ocupa una partícula ni el seu moviment en l’espai d’una manera precisa perquè només observant-la ja la canviem. És una gran metàfora de la condició humana i la seva indeterminació”, afirma Mestres.

A partir d’aquesta teoria, l’espectacle planteja la trobada entre dos desconeguts en un lloc concret de Londres. “Són dos éssers sense res a veure que, quan topen, desencadenen coses apassionants –apunta Mestres–. És un muntatge molt lluminós i optimista sobre com és de difícil i alhora senzill viure”.